Rights: Copyright © 2006-2012 Debian Live Project;
License: Aquest programa és un programari lliure: es pot redistribuir i/o modificar sota els termes de la Llicència Pública General de la GNU com és publicada per la Free Software Foundation, ja sigui la versió 3 de la Llicència, o (si ho preferiu) qualsevol versió posterior.
Aquest programa es distribueix amb l'esperança que sigui útil, però sense cap garantia, fins i tot sense la garantia implícita de COMERCIALITZACIÓ o ADEQUACIÓ PER A PROPÒSITS DETERMINATS. Vegeu la Llicència General Pública de la GNU per a més detalls.
Haurieu de rebre una còpia de la Llicència Pública General de la GNU amb aquest programa. Si no és així, consulteu http://www.gnu.org/licenses/.
El text complet de la Llicència Pública General de la GNU es pot trobar a /usr/share/common-licenses/GPL-3.
Aquest manual serveix com a punt d'accés únic a tota la documentació relacionada amb el projecte Debian Live i en particular s'aplica al programari produït pel projecte per la versió Debian 7.0 "wheezy". Una versió actualitzada es pot trobar sempre a ‹http://live.debian.net/›
Si bé live-manual es centra principalment en ajudar a construir un sistema viu i no en temes dels usuaris finals, un usuari final pot trobar informació útil en aquestes seccions: Conceptes bàsics abasta la preparació d'imatges per ser arrencadas des dels dispositius o la xarxa, i Personalització dels comportaments en temps d'execució descriu algunes de les opcions que es poden especificar durant l'arrencada del sistema, com ara la selecció de la disposició del teclat, la configuració regional i l'us de la persistència.
Algunes de les ordres esmentades en el text s'han d'executar amb privilegis de superusuari que es poden obtenir esdevenint l'usuari root amb su o mitjançant l'ús de sudo. Per distingir entre les ordres que poden ser executades per un usuari sense privilegis i aquelles que requereixen privilegis de root, s'anteposa $ o # respectivament. Aquest símbol no és part de l'ordre.
Si bé creiem que tot el que hi ha en aquest manual és important si més no per alguns dels nostres usuaris, ens adonem que hi ha una gran quantitat de material per cobrir i que és possible que es vulgui experimentar l'èxit amb el programari aviat, abans d'aprofundir en els detalls. Per tant, us recomanem llegir en el següent ordre.
En primer lloc, llegiu aquest capítol, Sobre aquest manual, des del principi i acabant amb els Termes. A continuació, saltar als tres tutorials abans dels Exemples secció dissenyada per ensenyar la creació de la imatge i alguns aspectes bàsics de la personalització. Llegiu en primer lloc Usant els exemples seguit per Tutorial 1: Una imatge estàndard, Tutorial 2: Una utilitat de navegador d'Internet i finalment, Tutorial 3: Una image personalitzada. Al final d'aquests tutorials, tindreu una idea del que es pot fer amb Debian Live.
Us animem a tornar i a fer un estudi del manual en profunditat, la propera lectura pot ser Conceptes bàsics, fregant o saltant Construcció d'una imatge netboot, i acabant per la lectura de la Visió de conjunt de la personalització i els capítols que la segueixen. En aquest punt, esperem que estigueu ben emocionats pel que es pot fer amb Debian Live i motivats per llegir la resta del manual, de principi a fi.
Llistat d'autors (en ordre alfabètic)
Aquest manual està pensat com un projecte comunitari i totes les propostes per millorar-lo i les contribucions són molt benvingudes. La millor forma d'enviar una contribució és enviar-la a la llista de correu. Si us plau, consulteu la secció Contacte per més informació.
Quan es presenta una contribució, si us plau, identificar clarament el titular dels drets d'autor i s'ha d'incloure la declaració de concessió de llicències. Recordar que per ser acceptada, la contribució ha de tenir una llicencia igual que la resta del document, a saber, la versió de la GPL 3 o superior.
Les fonts d'aquest manual es mantenen utilitzant el sistema de control de versions Git. Es pot obtenir còpia actualitzada mitjançant l'execució de:
$ git clone git://live.debian.net/git/live-manual.git
Abans de presentar una contribució, si us plau, previsualitzar el treball. Per previsualitzar el live-manual, assegurar-se que s'han instaŀlat els paquets necessaris per a la seva construcció mitjançant l'execució de:
# apt-get install make po4a sisu-complete libnokogiri-ruby
Es pot crear el live-manual des del directori de nivell superior del arbre Git mitjançant l'execució de:
$ make build
Com es necessita un cert temps per construir el manual en tots els idiomes suportats, potser resulti convenient quan es fa una prova construir per a un sol idioma, per exemple, mitjançant l'execució de:
$ make build LANGUAGES=en
També es possible crear per tipus de document, per exemple:
$ make build FORMATS=pdf
O combinar tot dos, per exemple:
$ make build LANGUAGES=it FORMATS=html
Qualsevol persona pot fer un commit directament al repositori. No obstant això, demanem que s'enviïn els canvis grans a la llista de correu per parlar-ne en primer lloc. Per fer un push al repositori, s'ha de seguir el següent procediment:
$ mkdir -p ~/.ssh/identity.d
$ wget http://live.debian.net/other/keys/git@live.debian.net \
-O ~/.ssh/identity.d/git@live.debian.net
$ wget http://live.debian.net/other/keys/git@live.debian.net.pub \
-O ~/.ssh/identity.d/git@live.debian.net.pub
$ chmod 0600 ~/.ssh/identity.d/git@live.debian.net*
$ cat >> ~/.ssh/config << EOF
Host live.debian.net
Hostname live.debian.net
User git
IdentityFile ~/.ssh/identity.d/git@live.debian.net
EOF
$ git clone git@live.debian.net:/live-manual.git
$ cd live-manual && git checkout debian-next
$ git commit -a -m "Adding a section on applying patches."
$ git push
Per començar la traducció d'un idioma nou, seguir aquests passos:
Nota: Es pot utilitzar make clean per netejar l'arbre git abans de fer un push. Aquest pas no és obligatori, gràcies al fitxer .gitignore, però és una bona pràctica per evitar enviar fitxers de forma involuntària.
Quan Debian Live va començar, ja hi havia diversos sistemes vius basats en Debian disponibles i que estaven fent una gran feina. Des de la perspectiva de Debian la majoria d'ells tenien una o més de les desavantatges següents:
Debian és el sistema operatiu universal: Debian té un sistema viu per mostrar arreu i per representar acuradament el sistema Debian amb els següents avantatges:
Només farem servir els paquets des del repositori de Debian de la secció "main". La secció non-free no és part de Debian i per tant no es pot utilitzar per les imatges oficials del sistema viu.
No canviarem cap paquet. Cada vegada que hàgim de canviar alguna cosa, ho farem en coordinació amb el mantenidor del paquet a Debian.
Com a excepció, els nostres propis paquets, com ara live-boot, live-build o live-config poden ser utilitzats temporalment des del nostre propi repositori per raons de desenvolupament (per exemple, per crear instantànies de desenvolupament). Aquests paquets es pujaran a Debian de forma regular.
En aquesta fase no es publicarà o s'instal.larà cap configuració alternativa o d'exemple. Tots els paquets són utilitzats en la seva configuració per defecte, tal com són després d'una instaŀlació normal de Debian.
Cada vegada que ens calgui una configuració per defecte diferent, ho farem en coordinació amb el mantenidor del paquet Debian.
S'hi inclou un sistema per configurar paquets mitjançant debconf que permet instal.lar paquets configurats de forma personalitzada dins d'una imatge Debian Live personalitzada, però per a les imatges en viu oficials només utilitzarem una configuració per defecte. Per obtenir més informació, veure Visió de conjunt de la personalització.
Excepció: Hi ha uns pocs canvis essencials necessaris per aconseguir que un sistema funcioni en viu. Aquests canvis essencials han de ser el més mínims possible i s'han de fusionar en el repositori de Debian si és possible.
La construcció d'imatges Debian Live té molts pocs requeriments.
Tenir en compte que no cal usar Debian o una distribució derivada de Debian ja que live-build funcionarà en gairebé qualsevol distribució amb els requisits anteriors.
Es pot instaŀlar live-build en un nombre de maneres diferentes:
Si s'utilitza Debian, la manera recomanada és instaŀlar live-build des del repositori de Debian.
Només cal instaŀlar live-build com qualsevol altre paquet:
# apt-get install live-build
o
# aptitude install live-build
live-build es desenvolupa utilitzant el sistema de control de versions Git. En els sistemes basats en Debian, això és proporcionat pel paquet git. Per comprovar l'últim codi, executar:
$ git clone git://live.debian.net/git/live-build.git
Es pot construir i instaŀlar un paquet Debian pròpi mitjançant l'execució de:
$ cd live-build
$ dpkg-buildpackage -rfakeroot -b -uc -us
$ cd ..
Ara instaŀlar qualsevol dels fitxers .deb recent construïts que ens interessen, per exemple,
# dpkg -i live-build_2.0.8-1_all.deb
Es pot instaŀlar live-build directament al sistema mitjançant l'execució de:
# make install
i desinstaŀlar amb:
# make uninstall
Si no es desitja construir o instaŀlar live-build a partir de les fonts, es pot utilitzar les instantànies. Aquestes es construeixen automàticament a partir de l'última versió del Git, i estan disponibles a ‹http://live.debian.net/debian/›.
Nota: No cal instaŀlar live-boot o live-config en el sistema per crear sistemes personalitzats de Debian Live. No obstant, això no farà cap mal i és útil per a fins de referència. Si només es vol la documentació, ara es poden instaŀlar els paquets live-boot-doc i live-config-doc per separat.
Tots dos, live-boot i live-config, estan disponibles al arxiu de Debian, d'una manera similar a Instaŀlació de live-build.
Per utilitzar les darreres fonts del git, es pot seguir el procés seguent. Assegurar-se d'estar familiaritzat amb els termes esmentats a Termes.
$ git clone git://live.debian.net/git/live-boot.git
$ git clone git://live.debian.net/git/live-config.git
Consultar les pàgines del manual de live-boot i live-config per més detalls sobre la seva personalització si aquesta és la raó per construir aquests paquets a partir de les fonts.
S'ha de crear ja sigui en la distribució de destinació o en un chroot que contingui la plataforma de destinació: és a dir, si el objectiu és wheezy llavors s'ha de construir contra wheezy.
Es pot utilitzar un constructor personal, com ara pbuilder o sbuild si es necessita crear live-boot per a una distribució de destinació diferenta del sistema de construcció. Per exemple, per a les imatges en viu de wheezy, crear live-boot en un chroot wheezy. Si la distribució de destinació per casualitat coincideix amb la distribució del sistema de construcció, es pot construir directament en el sistema de construcció amb dpkg-buildpackage (proporcionat pel paquet dpkg-dev) :
$ cd live-boot
$ dpkg-buildpackage -b -uc -us
$ cd ../live-config
$ dpkg-buildpackage -b -uc -us
Com live-boot i live-config són instaŀlats pel sistema live-build, instaŀlar els paquets en el sistema amfitrió no és suficient: S'han de tractar tots els fitxers .deb generats igual que qualsevol altre paquet personalitzat. Si us plau veure Personalització de l'instaŀlació de paquets per a més informació. S'ha de prestar especial atenció a Repositoris addicionals.
Es pot deixar que live-build utilitzi les darreres instantànies de live-boot i live-config configurant un repositori de tercers en el directori de configuració de live-build. Suposant que ja s'ha creat un arbre de configuració del directori actual amb lb config:
$ lb config --archives live.debian.net
Aquest capítol conté una breu descripció del procés de construcció i les instruccions per a l'ús dels tres tipus d'imatge més comunes. El tipus d'imatge més versàtil iso-hybrid es pot utilitzar en una màquina virtual, en medis òptics o qualsevol altre dispositiu d'emmagatzematge USB portàtil. En certs casos especials, com ara l'ús de la persistència, el tipus hdd pot ser el més adequat per als dispositius USB. El capítol acaba amb instruccions per a la construcció d'una imatge tipus net, que és una mica més complicat a causa de la configuració necessària en el servidor. Aquest és un tema una mica avançat per a algú que no està familiaritzat ja amb l'arrencada en xarxa, però s'inclou aquí perquè un cop que la configuració es porta a terme, es tracta d'una forma molt convenient per provar i desplegar imatges per a l'arrencada en xarxa local sense la molèstia de tractar amb els dispositius de les imatges.
Al llarg del capítol, sovint es fa referència als noms dels fitxers produïts per defecte per live-build. Si es descarrega una imatge prefabricada, els noms dels fitxers poden ser direrents.
Un sistema viu és un sistema operatiu que arrenca en un equip des d'un dispositiu extraïble, com un CD-ROM o una memòria USB o des d'una xarxa, a punt per fer servir sense cap tipus d'instaŀlació en la unitat(s) habitual(s), amb una configuració automàtica feta en temps d'execució (veure Termes).
Amb Debian Live, és un sistema operatiu Debian GNU/Linux, construït per una de les arquitectures suportades (actualment amd64, i386 powerpc i sparc). Conté les següents parts:
Es pot utilitzar live-build per construir la imatge del sistema amb especificacions pròpies, configurar un nucli de Linux, el initrd, i un carregador d'arrencada per executar-los, tot això en un format depenent dels dispositius (imatge ISO9660, imatge de disc, etc.)
Independentment del tipus d'imatge, s'haurà de fer els mateixos passos bàsics per construir una imatge cada vegada. Com a primer exemple, executar la següent seqüència d'ordres live-build per crear una imatge ISO híbrida de base que conté només el sistema estàndard de Debian sense X.org. És adequat per gravar en un CD o DVD, i també per copiar en una memòria USB.
En primer lloc, executar l'ordre lb config. Això crearà una jerarquia «config/» en el directori actual per ser utilitzada per altres ordres:
$ lb config
Aquí no es passa cap paràmetre a lb config, per tant s'utilitzaran les opcions per defecte. Veure L'ordre lb config per més detalls.
Ara que la jerarquia «config/» ja existeix, crear la imatge amb l'ordre lb build:
# lb build
Aquest procés tardarà una mica, depenent de la velocitat de la connexió de la xarxa. Quan hagi acabat, ha d'haver un fitxer imatge binary.hybrid.iso, a punt per ser utilitzar, en el directori actual.
Després de la construcció o la descàrrega d'una imatge ISO híbrida, que pot ser obtinguda a ‹http://www.debian.org/CD/live/›, el següent pas habitual és preparar els dispositius per a l'arrencada, ja sigui medis òptics com un CD-R(W) o DVD-R(W) o una memòria USB.
Gravar una imatge ISO és fàcil. Simplement cal instaŀlar i utilitzar wodim des de la línia d'ordres per gravar la imatge. Per exemple:
# apt-get install wodim
$ wodim binary.hybrid.iso
Les imatges ISO preparades amb l'ordre isohybrid, com les imatges binàries del tipus iso-hybrid produïdes per defecte és poden copiar directament a una memòria USB utilitzant el programa dd o un altre d'equivalent. Connectar una memòria USB amb una mida prou gran per al fitxer de la imatge i determinar quin dispositiu és, que d'ara endavant annomenarem ${USBSTICK}. Aquest és el dispositiu de la memòria com per exemple /dev/sdb, no una partició, com ara /dev/sdb1! Es pot trobar el nom del dispositiu correcte mirant la sortida de dmesg després de connectar la memòria usb o encara millor, ls -l /dev/disk/by-id.
Quan s'estigui segur de tenir el nom del dispositiu correcte, utilitzar l'ordre dd per a copiar la imatge a la memòria. Fent això es perdran definitivament tots els continguts anteriors de la memòria usb!
$ dd if=binary.hybrid.iso of=${USBSTICK}
La primera vegada que s'arrenqui els medis en viu, ja sigui des de CD, DVD, memòria USB, o PXE, pot ser necessaria alguna petita configuració al BIOS del ordinador en primer lloc. Atès que les BIOS varien molt en les seves funcions i dreceres de teclat, no podem entrar en el tema en profunditat aquí. Algunes BIOS proporcionen una tecla per obrir un menú de dispositius d'arrencada, que és la manera més fàcil si es troba disponible al sistema. En cas contrari, cal entrar al menú de configuració del BIOS i canviar l'ordre d'arrencada per situar el dispositiu del sistema en viu abans que el dispositiu d'arrencada normal.
Després d'arrencar des del dispositiu, es veurà un menu d'inici. S'ha de prémer «entrer» i el sistema s'iniciarà amb l'entrada Live i les seves opcions per defecte. Per obtenir més informació sobre les opcions d'arrencada, llegir la «ajuda» (help) al menú i també les pàgines del manual de live-boot i live-config que es troben dins del sistema en viu.
Suposant que s'ha seleccionat Live i s'ha arrencat una imatge d'escriptori per defecte, després que els missatges d'arrencada hagin passat s'haurà iniciat una sessió com a usuari user i es veurà un escriptori, a punt per ser utilitzat. Si s'ha arrencat una imatge de la consola només, com les imatges preconfigurades standard o rescue s'iniciarà una sessió com a usuari user i es veurà el indicador de la shell, a punt per ser utilitzat.
Pot ser un gran estalvi de temps per al desenvolupament d'imatges en viu executar-les en una màquina virtual (VM). Això no està exempt d'advertiments:
Sempre que es pugui treballar dins d'aquestes limitacions, examinar el programari de màquina virtual disponible i triar un que sigui adequat per a les necessitats pròpies.
La màquina virtual més versàtil dins Debian és QEMU. Si el processador té suport de maquinari per a la virtualització, utilitzar el paquet qemu-kvm; la descripció del paquet qemu-kvm enumera breument els requeriments.
Primer, instaŀlar qemu-kvm si el processador ho suporta. Si no, instaŀlar qemu, en aquest cas el nom del programa és qemu en lloc de kvm en els exemples següents. El paquet qemu-utils també és valuós per a la creació d'imatges de disc virtuals amb qemu-img.
# apt-get install qemu-kvm qemu-utils
Arrencar una imatge ISO és senzill:
$ kvm -cdrom binary.hybrid.iso
Veure les pàgines del manual per a més detalls
Per provar la ISO amb virtualbox-ose:
# apt-get install virtualbox-ose virtualbox-ose-dkms
$ virtualbox
Crear una nova màquina virtual, canviar els paràmetres d'emmagatzematge per utilitzar binary.hybrid.iso com unitat de CD/DVD i arrencar la màquina.
Nota: Per provar sistemes vius que contenen X.org amb virtualbox-ose, segurament es assenyat incloure el paquet del driver VirtualBox X.org, virtualbox-ose-guest-x11, en la configuració de live-build. En cas contrari, la resolució es limita a 800x600.
$ echo virtualbox-ose-guest-x11 >> config/package-lists/my.list.chroot
Construir una imatge HDD és similar a una ISO híbrida en tots els aspectes, excepte que s'especifiqua -b hdd que el nom del fitxer resultant és binary.img i que no es pot gravar en medis òptics. És adequada per arrencar des de dispositius USB, discs durs USB, i altres dispositius d'emmagatzematge portàtils. Normalment, una imatge ISO híbrida es pot utilitzar per aquest propòsit en el seu lloc, però si el BIOS no maneja adequadament les imatges híbrides, o es desitja utilitzar l'espai lliure en els medis per a algun propòsit, com una partició per a la persistència, cal una imatge HDD.
Nota: si s'ha creat una imatge ISO híbrida amb l'exemple anterior, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean (veure L'ordre lb clean):
# lb clean --binary
Executar l'ordre lb config com abans, excepte que aquesta vegada especificant el tipus d'imatge HDD:
$ lb config -b hdd
Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:
# lb build
Quan la construcció acabi, hauria d'haver un fitxer binary.img al directori actual.
La imatge binària generada conté una partició VFAT i el carregador d'arrencada syslinux, llestos per ser escrits directament a una memòria USB. Donat que l'ús d'una imatge HDD és com utilitzar una imatge ISO híbrida en un USB, seguir les instruccions de Usar una imatge ISO híbrida en viu, però amb el nom de fitxer binary.img en lloc de binary.hybrid.iso.
Primer, instaŀlar qemu com s'ha descrit anteriorment a Provar una imatge ISO amb QEMU. A continuació, executar kvm o qemu, segons la versió instaŀlada al sistema amfitrió, especificant binary.img com a primer disc dur.
$ kvm -hda binary.img
Per poder utilitzar l'espai que queda lliure després de copiar binary.img en un dispositiu USB, utilitzar una eina de particionament com gparted o parted per crear una nova partició. La primera partició serà utilitzada pel sistema Debian Live.
# gparted ${USBSTICK}
Després de crear la partició, on ${PARTITION} és el nom de la partició, com ara /dev/sdb2, s'ha de crear un sistema de fitxers. Una opció possible seria ext4.
# mkfs.ext4 ${PARTITION}
Nota: Si es vol utilitzar l'espai addicional amb Windows, pel que sembla, aquest sistema operatiu normalment no pot accedir a altres particions més que a la primera. Algunes solucions a aquest problema han estat discutides a la nostra llista de correu, però sembla que no hi ha respostes fàcils.
Recordar: Cada vegada que s'instaŀli una nova binary.img al dispositiu, es perdran totes les dades perquè la taula de particions se sobreescriu amb el contingut de la imatge, de manera que es assenyat fer una còpia de seguretat de la partició addicional per restaurar les dades de nou després d'actualitzar la imatge en viu.
La següent seqüència d'ordres crearà una imatge netboot bàsica que conté el sistema estàndard de Debian sense X.org. És adequada per a l'arrencada en xarxa.
Nota: si s'ha realitzat algun dels exemples anteriors, s'haurà de netejar el directori de treball amb l'ordre lb clean:
# lb clean --binary
Executar l'ordre següent per configurar la imatge per arrencar en xarxa:
$ lb config -b net --net-root-path "/srv/debian-live" --net-root-server "192.168.0.1"
A diferència de les imatges ISO i HDD, l'arrencada en xarxa no serveix el sistema de fitxers al client, per tant els fitxers han de ser servits a través de NFS. Les opcions --net-root-path y --net-root-server especifiquen la ubicació i el servidor, respectivament, del servidor NFS on es troba la imatge de sistema de fitxers a l'hora d'arrencar. Assegurar-se que aquests s'ajusten als valors adequats per la xarxa i el servidor pròpis.
Ara construir la imatge amb l'ordre lb build:
# lb build
En l'arrencada en xarxa, el client executa una petita peça de programari que normalment es troba a la EPROM de la targeta Ethernet. Aquest programa envia una petició DHCP per obtenir una adreça IP i la informació sobre què fer a continuació. Per regla general, el següent pas és aconseguir un carregador d'arrencada de més alt nivell a través del protocol TFTP. Podria ser GRUB, pxelinux o fins i tot arrencar directament a un sistema operatiu com Linux.
Per exemple, si es descomprimeix el arxiu binary.netboot.tar.xz generat al directori /srv/debian-live, es trobarà la imatge del sistema de fitxers a live/filesystem.squashfs i el nucli, initrd i carregador d'arrencada pxelinux a tftpboot/debian-live/i386.
Ara hem de configurar els tres serveis al servidor per l'arrencada en xarxa: el servidor DHCP, servidor TFTP i el servidor NFS.
S'ha de configurar el servidor DHCP de la xarxa per assegurar-se que dona una adreça IP per al client del sistema d'arrencada en xarxa, i per anunciar la ubicació del carregador d'arrencada PXE.
Heus aquí un exemple per servir d'inspiració, escrit per al servidor ISC DHCP isc-dhcp-server al fitxer de configuració /etc/dhcp/dhcpd.conf:
# /etc/dhcp/dhcpd.conf - configuration file for isc-dhcp-server
ddns-update-style none;
option domain-name "example.org";
option domain-name-servers ns1.example.org, ns2.example.org;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
log-facility local7;
subnet 192.168.0.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.0.1 192.168.0.254;
next-server servername;
filename "pxelinux.0";
}
Aquest serveix el nucli i el disc ram inicial per al sistema en temps d'execució.
S'ha d'instaŀlar el paquet tftpd-hpa. Aquest pot servir tots els arxius continguts dins d'un directori arrel, per regla general /srv/tftp. Perquè es serveixen els arxius dins de /srv/debian-live/tftpboot, s'ha d'executar com a root la següent ordre:
# dpkg-reconfigure -plow tftpd-hpa
i omplir el nou directori del servidor tftp quan ho hàgim de fer.
Un cop l'ordinador ha descarregat, ha arrencat el nucli de Linux i ha carregat el initrd, intentarà muntar la imatge del sistema de fitxers en viu a través d'un servidor NFS.
S'ha d'instaŀlar el paquet nfs-kernel-server
Llavors, fer que la imatge del sistema de fitxers estigui disponible a través de NFS afegint una línia com la següent a /etc/exports:
/srv/debian-live *(ro,async,no_root_squash,no_subtree_check)
i informar al servidor NFS sobre aquesta nova exportació amb la següent ordre:
# exportfs -rv
La configuració d'aquests tres serveis pot ser una mica difícil. És possible que es necessiti una mica de paciència per aconseguir que tots tres funcionin plegats. Per obtenir més informació, veure el wiki de syslinux a ‹http://syslinux.zytor.com/wiki/index.php/PXELINUX› o la secció TFTP Net Booting al Manual del Instaŀlador de Debian a ‹http://d-i.alioth.debian.org/manual/en.i386/ch04s05.html›. Això pot ajudar, ja que els seus processos són molt similars.
La creació d'imatges d'arrencada en xarxa es fa fàcil amb la màgia de live-build, però provar les imatges en màquines físiques pot costar molt de temps.
Per fer la nostra vida més fàcil, podem utilitzar la virtualització. Hi ha dues solucions.
Editar /etc/qemu-ifup:
#!/bin/sh
sudo -p "Password for $0:" /sbin/ifconfig $1 172.20.0.1
echo "Executing /etc/qemu-ifup"
echo "Bringing up $1 for bridged mode..."
sudo /sbin/ifconfig $1 0.0.0.0 promisc up
echo "Adding $1 to br0..."
sudo /usr/sbin/brctl addif br0 $1
sleep 2
Descarregar o crear un grub-floppy-netboot (al svn).
Llançar qemu amb "-net nic,vlan=0 -net tap,vlan=0,ifname=tun0"
#!/usr/bin/vmware
config.version = "8"
virtualHW.version = "4"
memsize = "512"
MemAllowAutoScaleDown = "FALSE"
ide0:0.present = "FALSE"
ide1:0.present = "FALSE"
floppy0.present = "FALSE"
sound.present = "FALSE"
tools.remindInstall = "FALSE"
ethernet0.present = "TRUE"
ethernet0.addressType = "generated"
displayName = "Test Boot PXE"
guestOS = "other"
ethernet0.generatedAddress = "00:0c:29:8d:71:3b"
uuid.location = "56 4d 83 72 5c c4 de 3f-ae 9e 07 91 1d 8d 71 3b"
uuid.bios = "56 4d 83 72 5c c4 de 3f-ae 9e 07 91 1d 8d 71 3b"
ethernet0.generatedAddressOffset = "0"
Aquest capítol conté un resum de les tres eines principals utilitzades en la construcció dels sistemes Debian Live: live-build, live-boot i live-config.
live-build és un conjunt de scripts per crear sistemes Debian Live. Aquests scripts també s'anomenen «ordres».
La idea darrere de live-build és ser un marc que utilitza un directori de configuració per automatitzar completament i personalitzar tots els aspectes de la construcció d'una imatge en viu.
Molts conceptes són similars als de les eines del paquet Debian debhelper escrit per Joey Hess:
A diferència de debhelper, live-build conté una eina per generar un directori de configuració en esquelet, lb config. Això podria ser considerat similar a eines com ara dh-make. Per obtenir més informació sobre lb config, veure L'ordre lb config.
La resta d'aquesta secció descriu les tres ordres més importants:
Com s'ha dit a live-build, les seqüències d'ordres que formen part de live-build llegeixen la seva configuració amb l'ordre source d'un únic directori anomenat config/. Com la construcció d'aquest directori a mà, seria molt costós i propens a errors, es pot utilitzar l'ordre lb config per crear carpetes de configuració en esquelet.
Executar lb config sense arguments crea un subdirectori config/ que s'omple amb alguns paràmetres per defecte, i un arbre en esquelet de subdirectoris auto/.
$ lb config
[2012-03-19 15:17:14] lb_config
P: Considering defaults defined in /etc/live/build.conf
P: Creating config tree for a debian system
Utilitzar lb config sense cap tipus d'arguments seria convenient per als usuaris que necessiten una imatge molt bàsica, o que tinguin la intenció de proporcionar una configuració més completa més tard mitjançant auto/config (Veure Gestió d'una configuració per més detalls).
Normalment, s'haurà d'especificar algunes opcions. Per exemple, per incloure la llista de paquets 'gnome' en la configuració:
$ lb config -p gnome
És possible especificar diverses opcions, com ara:
$ lb config --binary-images net --bootappend-live "hostname=live-machine username=live-user" ...
Una llista completa d'opcions està disponible a la pàgina del manual lb_config.
L'ordre lb build llegeix la configuració del directori config/. A continuació, executa les ordres de nivell inferior necessaries per construir el sistema en viu.
L'ordre lb clean s'encarrega d'eliminar diverses parts d'una construcció per que altres construccions posteriors puguin començar des d'un estat net. Per defecte, es netegen les etapes chroot, binary i source, però la memòria cau es manté intacta. A més, es poden netejar etapes individuals. Per exemple, si s'han fet canvis que només afecten a la fase binary, utilitzar lb clean --binary abans de construir un nou binary. Veure la pàgina del manual de lb_clean per a una llista completa d'opcions.
live-boot és un conjunt de scripts per proporcionar hooks a initramfs-tools, que s'utilitzen per generar un initramfs capaç d'arrencar sistemes vius, com ara els creats per live-build. Això inclou les ISOs de Debian Live, netboot tarballs i imatges per a memòries USB.
En el moment d'arrencar, buscarà medis de només lectura que continguin un directori /live/ on s'emmagatzema un sistema de fitxers arrel (sovint una imatge de un sistema de fitxers comprimit squashfs). Si el troba, crearà un entorn d'escriptura, utilitzant aufs, per que puguin arrencar sistemes com Debian o similars.
Més informació sobre ramfs inicial a Debian es pot trobar al Debian Linux Kernel Handbook ‹http://kernel-handbook.alioth.debian.org/› al capítol sobre initramfs.
live-config consta dels scripts que s'executen durant l'arrencada després de live-boot per a configurar el sistema en viu de forma automàtica. S'ocupa de tasques com ara l'establiment de les locales, el nom d'amfitrió, i la zona horària, crear l'usuari en viu, l'inhibició de tasques de cron i l'inici automàtic de sessió per l'usuari en viu.
En aquest capítol s'explica com gestionar una configuració en viu des de la seva creació inicial, a través de revisions i versions successives de tant el programari live-build com de la imatge en viu en si mateixa.
Les configuracions dels sistemes vius poques vegades són perfectes al primer intent. És probable que s'hagi de fer una sèrie de revisions fins quedar satisfet. No obstant això, es poden introduir inconsistències a la configuració d'una versió a la següent si no se'n te cura. El principal problema és, que una vegada que a una variable se li assigna un valor per defecte, aquest valor no es torna a calcular a partir d'altres variables que poden canviar en revisions posteriors.
Per exemple, quan la distribució s'estableix per primer cop, a moltes de les variables dependents se'ls assigna uns valors per defecte que s'adapten a aquesta distribució. No obstant això, si més endavant es decideix canviar la distribució, les variables dependents seguiran conservant els mateixos valors que ja no són apropiats.
Un segon problema relacionat és que si s'executa lb config i després s'actualitza a una versió nova de live-build que ha canviat un dels noms de les variables, només es descobrirà això mitjantçant una revisió manual de les variables als fitxers de config/* que després s'hauran de tornar a modificar per establir l'opció corresponent de nou.
Tot això seria una molestia terrible si no fos pels scripts auto/*, simples embolcalls per les ordres lb config, lb build i lb clean dissenyats per ajudar a gestionar una configuració. Només cal crear un script auto/config que contingui totes les opcions que es desitgin, i un auto/clean que elimini els fitxers que continguin diversos valors de variables de configuració, cada vegada que s'executi lb config i lb clean, aquests fitxers seran executats. Això assegurarà que la configuració guarda una coherència interna d'una versió a una altra i d'una versió de live-build a la següent (Tot i que encara s'haurà d'anar amb compte i llegir la documentació quan s'actualitzi live-build i fer els ajustos necessaris ).
Es poden utilitzar scripts auto d'exemple com ara els següents com a punt de partida per crear una nova configuració de live-build. Tenir en compte que quan s'invoca l'ordre lb que embolcalla el script auto, s'ha d'especificar noauto com a paràmetre per garantir que el script auto no es torna a executar de forma recursiva. A més, assegurar-se que els scripts són fitxers executables (e.g. chmod 755 auto/*).
auto/config
#!/bin/sh
lb config noauto \
--package-lists "standard" \
"${@}"
auto/clean
#!/bin/sh
lb clean noauto "${@}"
rm -f config/binary config/bootstrap \
config/chroot config/common config/source
rm -f build.log
auto/build
#!/bin/sh
lb build noauto "${@}" 2>&1 | tee build.log
Ara incloem scripts auto d'exemple amb live-build basats en els exemples anteriors. Es poden copiar com a punt de partida.
$ cp /usr/share/doc/live-build/examples/auto/* auto/
Editar auto/config, canviar o afegir qualsevol opció que millor sembli. En l'exemple anterior s'estableix el valor per defecte, --package-lists standard. Canviar això a qualsevol valor vàlid per la pròpia imatge (o suprimir-ho si es vol utilitzar el valor per defecte) i afegir opcions addicionals en les línies que segueixen a continuació.
En aquest capítol s'ofereix una visió general de les diverses formes en què es pot personalitzar un sistema Debian Live.
La configuració de un sistema en viu es divideix en opcions en temps de constucció que són les opcions que s'apliquen durant la seva creació i les opcions d'arrencada del sistema que s'apliquen durant l'arrencada. Les opcions d'arrencada es divideixen en les què ocorren al principi de l'arrencada, aplicades pel paquet live-boot, i les que ocorren més tard en l'arrencada, aplicades per live-config. Qualsevol opció durant l'arrencada pot ser modificada per l'usuari, especificant-la a l'indicador d'arrencada. La imatge també pot ser construïda amb els paràmetres d'arrencada per defecte perquè els usuaris puguin simplement arrencar el sistema en viu sense especificar cap altra opció, ja que tots els valors per defecte són adequats. En particular, l'argument lb --bootappend-live consta de les opcions de línia d'ordres per defecte del nucli per al sistema en viu, com ara la persistència, la distribució del teclat o la zona horària. Veure Personalització de l'entorn local i el llenguatge, per exemple.
Les opcions de configuració durant la construcció es descriuen a la pàgina del manual de lb config. Les opcions durant l'arrencada es descriuen a les pàgines del manual de live-boot i live-config. Malgrat que els paquets live-boot i live-config s'instaŀlen en el sistema en viu que s'està construint, és recomana instaŀlar-los en el sistema de construcció per a una referència fàcil quan s'està treballant en la configuració. És segur fer-ho, ja que cap dels scripts continguts en ells s'executen a menys que el sistema s'hagi configurat com a sistema viu.
El procés de construcció es divideix en etapes, amb personalitzacions diferentes aplicades successivament en cada una. La primera etapa que s'executa es la fase bootstrap. Aquesta és la fase inicial de poblar el directori chroot amb paquets per fer un sistema Debian bàsic. Això és seguit per l'etapa chroot, que completa la construcció de directori chroot, omplint-lo amb tots els paquets que s'indiquen en la configuració, juntament amb qualsevol altre material. La majoria de personalitzacions dels continguts es produeix en aquesta etapa. L'etapa final de preparació de la imatge en viu és l'etapa binary, quan es construeix una imatge capaç d'arrencar, amb el contingut del directori chroot per construir el sistema de fitxers arrel per al sistema en viu, i que inclou el programa de instaŀlació i qualsevol altre material addicional en el medi de destinació fora del sistema de fitxers del sistema en viu. Després de construir la imatge en viu, si està habilitat, el codi font original s'inclou a l'etapa source.
Dins de cadascuna d'aquestes etapes, hi ha una seqüència particular en la qual s'apliquen les ordres. Aquestes estan disposades de manera que es garanteixi que les personalitzacions es poden superposar de manera raonable. Per exemple, dins l'etapa chroot, les preconfiguracions (preseeds) s'apliquen abans que s'instaŀlin els paquets, els paquets s'instaŀlen abans que s'apliquin els fitxers locals o pegats inclosos, i els ganxos s'executen més tard, després que tots els materials estiguin al seu lloc.
Encara que lb config crea una configuració en esquelet al directori config/, per aconseguir els objectius, pot ser necessari proporcionar fitxers addicionals en els subdirectoris de config/. Depenent d'on s'emmagatzemen els fitxers en la configuració, poden ser copiats en el sistema d'fitxers del sistema en viu o en el sistema de fitxers de la imatge binària, o es pot proporcionar configuracions en temps de creació del sistema que serien engorroses de passar com opcions de línia d'ordres. Es pot incloure coses com ara llistes personalitzades de paquets, art personalitzat o scripts ganxo per funcionar ja sigui en temps de construcció o en temps d'arrencada, augmentant la flexibilitat ja considerable de debian-live amb codi propi.
Els següents capítols s'organitzen pel tipus de tasques de personalització que els usuaris solen realitzar: Personalització de la instaŀlació de paquets, Personalització dels continguts i Personalització de l'entorn local i el llenguatge cobreixen només algunes de les coses que es poden fer.
La personalització més bàsica d'un sistema Debian viu pot ser la selecció dels paquets que seran inclosos en la imatge. Aquest capítol explica les diverses opcions de live-build per personalitzar la instaŀlació de paquets durant la construcció. Les opcions més importants que influeixen en els paquets que estan disponibles per ser instaŀlats en la imatge són les àrees de distribució i el arxiu. Per garantir velocitats de descàrrega decents, s'ha de triar un mirall de distribució proper. També es pot incloure repositoris de backports, paquets experimentals o personalitzats, o incloure paquets directament com si fossin fitxers. Es poden definir llistes pròpies de paquets, utilitzar llistes predefinides, utilitzar tasques de tasksel, o una combinació d'aquests tres mètodes. Finalment, una sèrie d'opcions donen un cert control sobre apt o si es prefereix aptitude, quan s'instaŀlen els paquets durant la construcció. Això pot ser útil si s'utilitza un proxy, es vol desactivar la instaŀlació de paquets recomanats per estalviar espai, o hi ha la necessitat de controlar quines versions dels paquets s'instaŀlen mitjançant la tècnica pinning d'APT, per nomenar algunes possibilitats.
La distribució que es tria té una gran importància en els paquets que estan disponibles per incloure en una imatge en viu. Només cal especificar el nom en clau, que per defecte és wheezy per a la versió wheezy de live-build. Qualsevol distribució disponible a l'arxiu de Debian pot ser especificada pel seu nom en clau aquí. (Veure Termes per més detalls.) L'opció --distribution no només influeix en l'origen dels paquets dins l'arxiu, sinó que també instrueix a live-build per comportar-se segons sigui necessari per a construir cada distribució compatible. Per exemple, per construir la distribució unstable, sid, s'ha d'especificar:
$ lb config --distribution sid
A l'arxiu de la distribució, les àrees d'arxiu són les divisions principals de l'arxiu. A Debian, es tracta de main, contrib i non-free. Només main conté el programari que és part de la distribució Debian, pel que és el valor per defecte. Un o més valors es poden especificar, per exemple:
$ lb config --archive-areas "main contrib"
És dona suport experimental a alguns derivats de Debian a través de l'opció --mode. Per defecte, aquesta opció està establerta en debian, tot i que se estigui construint en un sistema que no sigui Debian. Si s'especifica --mode ubuntu o --mode emdebian, s'utilitzen els noms de distribució i les àrees dels arxius dels derivats especificats en lloc dels de Debian. El «mode» també modifica el comportament de live-build per adaptar-lo als derivats.
Nota: Els projectes per als quals aquests modes s'han afegit són els principals responsables de donar suport als usuaris d'aquestes opcions. El projecte Debian Live, al seu torn, dona suport de desenvolupament només sobre una base de millor esforç, basada en les informacions proporcionades pels projectes derivats ja que nosaltres no desenvolupem ni donem suport a aquests derivats.
L'arxiu de Debian es replica a través d'una àmplia xarxa de miralls a tot el món perquè la gent en cada regió pugui triar un mirall proper amb la millor velocitat de descàrrega. Cadascuna de les opcions --mirror-* governa quin mirall de distribució s'utilitzara en les diverses etapes de la construcció. Recordar de Etapes de la construcció que l'etapa bootstrap es quan el chroot s'omple inicialment per debootstrap amb un sistema mínim i l'etapa chroot és quan s'utilitza el chroot per a la construcció de sistema d'fitxers del sistema en viu. D'aquesta manera, s'utilitzan els miralls corresponents per a aquestes etapes, i més tard, durant l'etapa binary s'utilitzan els valors --mirror-binary i --mirror-binary-security substituint qualsevol mirall utilitzat en una etapa anterior.
Per establir els miralls de la distrubució utilitzats en temps de construcció perquè apuntin a una rèplica local, és suficient establir --mirror-bootstrap, --mirror-chroot-security i --mirror-chroot-backports de la manera següent.
$ lb config --mirror-bootstrap http://localhost/debian/ \
--mirror-chroot-security http://localhost/debian-security/ \
--mirror-chroot-backports http://localhost/debian-backports/
El mirall per al chroot, especificat per l'opció --mirror-chroot, per defecte pren el mateix valor que --mirror-bootstrap
Les opcions --mirror-binary* governen els miralls de distribució coŀlocats a la imatge binària. Aquestes poden ser utilitzades per instaŀlar paquets addicionals mentre s'executa el sistema en viu. Els valors per defecte utilitzan cdn.debian.net, un servei que tria un mirall geogràficament a prop en funció del número IP de l'usuari. Aquesta és una opció adequada quan no es pot predir quin serà el millor mirall per tots els usuaris. O es pot especificar els valors propis com es mostra en l'exemple següent. Una imatge construïda a partir d'aquesta configuració només seria convenient per als usuaris en una xarxa on "mirror" és abastable.
$ lb config --mirror-binary http://mirror/debian/ \
--mirror-binary-security http://mirror/debian-security/
És possible afegir més repositoris, ampliant les opcions de paquets més enllà dels disponibles en la pròpia distribució de destinació. Aquests poden ser, per exemple, per backports, experimentals o paquets personalitzats. Per configurar repositoris addicionals, crear els fitxers config/archives/your-repository.list.chroot, i/o config/archives/your-repository.list.binary. Igual que amb les opcions --mirror-* aquest regeix els repositoris utilitzats en l'étapa chroot durant la construcció de la imatge, i a l'étapa binary, és a dir, per ser utilitzades quan s'executa el sistema en viu.
Per exemple, config/archives/live.list.chroot permet d'instaŀlar paquets des del repositori de instantànies de debian live en el moment de creació del sistema viu.
deb http://live.debian.net/ sid-snapshots main contrib non-free
Si s'afegeix la mateixa línia a config/archives/live.list.binary, el repositori sera afegit al directori /etc/apt/sources.list.d/ del sistema viu.
Si aquests fitxers existeixen, seran utilitzats de forma automàtica.
També s'ha de posar la clau GPG utilitzada per signar el repositori en fitxers config/archives/your-repository.key.{binary,chroot}.
Nota: alguns repositoris preconfigurats de paquets estan disponibles per facilitar la selecció a través de l'opció --archives, per exemple, per habilitar instantànies en viu, una ordre simple és suficient per activar-ho:
$ lb config --archives live.debian.net
Hi ha una sèrie de formes de triar els paquets que live-build instaŀlarà en la imatge, que abasta una varietat de necessitats diferents. Es pot simplement anomenar paquets individualment per instaŀlar en una llista de paquets. També es pot optar per llistes predefinides de paquets, o utilitzar les tasques d'APT. I, finalment, es poden coŀlocar paquets com si fossin fitxers dins del arbre config/, que és un mètode que s'adapta perfectament a fer proves amb paquets nous o experimentals abans de afegirlos a un repositori.
Les llistes de paquets són una forma eficaç d'expressar quins paquets han de ser instaŀlats. La sintaxi de la llista suporta els fitxers inclosos i seccions condicionals que fa que sigui fàcil de construir llistes a partir d'altres llistes i adaptar-ler per al propi ús en múltiples configuracions. Es poden utilitzar llistes predefinides de paquets, proporcionant una selecció de paquets de forma modular de cada un dels principals entorns d'escriptori i algunes llistes per a fins especials, així com llistes estàndard a partir de les que es basen altres. També es pot proporcionar llistes pròpies de paquets, o utilitzar una combinació d'ambdós.
Nota: El comportament de live-build a l'hora d'especificar un paquet que no existeix està determinat per la elecció que es faci de l'eina APT. Veure Elegir apt or aptitude per més detalls.
La forma més senzilla d'utilitzar les llistes consisteix a especificar una o més llistes predefinides amb l'opció --package-lists. Per exemple:
$ lb config --package-lists "gnome rescue"
La ubicació per defecte de les llistes en el sistema és /usr/share/live/build/package-lists/. Per determinar els paquets en una llista donada, llegir el fitxer corresponent, prestant atenció als fitxers inclosos i els condicionals com es descriu a les següents seccions.
Es poden completar les llistes predefinides mitjançant les llistes locals de paquets emmagatzemades a config/package-lists/.
Les llistes de paquets que es troben en aquest directori han de tenir el sufix .list per ser processades, i a més a més un sufix d'etapa adicional .chroot o .binary per indicar per a quina etapa és la llista.
Nota: Si no s'especifica el sufix d'etapa, la llista s'utilitzarà per a ambdues etapes. Normalment, s'especifica .list.chroot de manera que els paquets només s'instaŀlaran al sistema de fitxers en viu i no hi haura una còpia extra del .deb en els medis.
Per crear una llista per a l'etapa binary, crear un fitxer amb el sufix .list.binary a config/package-lists/. Aquests paquets no s'instaŀlan al sistema de fitxers en viu però s'inclouen en els medis en viu a pool/. Un ús típic d'aquesta llista seria amb una de les variants del instaŀlador non-live. Com s'ha esmentat anteriorment, si es vol que aquesta llista sigui la mateixa que la llista de l'etapa chroot, simplement utilitzar el sufix .list.
Les llistes de paquets que s'inclouen amb live-build fan un ús extensiu dels includes. Es poden consultar al directori /usr/share/live/build/package-lists/ ja que serveixen com a bons exemples de com escriure llistes pròpies.
Per exemple, per fer una llista que inclogui la llista predefinida gnome més iceweasel, crear config/package-lists/my.list.chroot amb el contingut:
#include <gnome>
iceweasel
Qualsevol de les variables de configuració de live-build emmagatzemades a config/* (menys el prefix LB_) poden ser utilitzades en sentències condicionals en les llistes de paquets. En general, això significa qualsevol opció lb config en lletres majuscules i amb guions canviats a guions baixos. Però a la pràctica, només tenen sentit les que influeixen en la selecció de paquets, com ara DISTRIBUTION, ARCHITECTURES o ARCHIVE_AREAS.
Per exemple, per instaŀlar ia32-libs si s'especifica --architectures amd64:
#if ARCHITECTURES amd64
ia32-libs
#endif
És possible fer un test d'un qualsevol d'un nombre de valors, per exemple per instaŀlar memtest86+ si s'especifica --architectures i386 o --architectures amd64:
#if ARCHITECTURES i386 amd64
memtest86+
#endif
També es pot provar amb variables que poden contenir més d'un valor, per exemple, per instaŀlar vrms si s'especifica o contrib o non-free a través de l'opció --archive-areas:
#if ARCHIVE_AREAS contrib non-free
vrms
#endif
Un condicional pot envoltar una directiva #include:
#if ARCHITECTURES amd64
#include <gnome-full>
#endif
No és possible el anidament dels condicionals.
L'instaŀlador de Debian ofereix al usuari opcions d'una sèrie de llistes de paquets preseleccionats, cadascuna centrada en un tipus particular de sistema, o una tasca per a la qual es pot utilitzar un sistema, com "Graphical desktop environment", "Mail server" o "Laptop". Aquestes llistes es diuen "tasks" (tasques) i son suportades per APT a través de l'opció "Task:" es poden especificar una o més tasques a live-build posant-les en una llista a config/task-lists/, com en l'exemple següent.
$ lb config
$ echo "mail-server file-server" >> config/task-lists/my.list.chroot
Es poden llistar les principals tasques disponibles al instaŀlador de Debian amb tasksel --list-tasks al sistema viu. El contingut de qualsevol tasca, fins i tot les no estan incloses en aquesta llista, poden ser examinades amb tasksel --task-packages.
Les tasques d'escriptori i el llenguatge són casos especials que necessiten una mica de planificació i configuració extra. Les imatges en viu són diferentes de les imatges de l'instaŀlador de Debian en aquest sentit. A l'instaŀlador de Debian, si el medi es va preparar per obtenir un tipus entorn d'escriptori en particular, la tasca corresponent s'instaŀlarà automàticament. Per tant hi ha tasques internes gnome-desktop, kde-desktop, lxde-desktop and xfce-desktop cap de les quals s'ofereixen al menú de tasksel. De la mateixa manera, no hi ha cap entrada de menú per a les tasques de les llengües, però l'elecció del idioma de l'usuari durant la instaŀlació influeix en la selecció de les tasques de llengües corresponents.
En el desenvolupament d'una imatge en viu d'escriptori, la imatge sol arrencar directament a un escriptori de treball, les opcions d'escriptori i de llengua han estat fetes en temps de construcció, no en temps d'execució com en el cas del instaŀlador de Debian. Això no vol dir que una imatge en viu no es pugui construir per donar suport a diversos equips d'escriptori o diversos idiomes i oferir a l'usuari una opció, però això no és el comportament de live-build per defecte.
Com que no hi ha cap ajust automàtic per les tasques de llengua que incloguin coses com ara fonts específiques per a una llengua o paquets de mètode d'entrada, si es vol, cal especificar-ho en la configuració. Per exemple, una imatge d'escriptori GNOME que contingui suport per al japonés podrie incloure les següents tasques:
$ lb config
$ echo "gnome-desktop desktop standard laptop" >> config/task-lists/my.list.chroot
$ echo "japanese japanese-desktop japanese-gnome-desktop" >> config/task-lists/my.list.chroot
Com les tasques d'escriptori són "internes" per a cada tasca d'escriptori inclosa en la imatge, el valor corresponent, si aquest és diferent del valor per defecte, "gnome", s'ha de fer servir la variable de preconfiguració "tasksel/desktop" o en cas contrari tasksel no la reconeixerà i no la instaŀlarà. Així:
$ lb config
$ echo 'tasksel tasksel/desktop multiselect kde' >> config/preseed/my.preseed.chroot
Aquest paràmetre pot tenir diversos valors, per exemple "lxde xfce" en lloc de "kde".
Si bé està en contra de la filosofia de Debian Live, de vegades pot ser necessària la construcció d'un sistema en viu amb versions modificades dels paquets que es troben al arxiu de Debian. Pot ser per modificar or donar suport a funcions addicionals, les llengües o les marques, o fins i tot per eliminar elements dels paquets existents que són indesitjables. De la mateixa manera, es poden utilitzar paquets de tercers per afegir alguna funcionalitat personalitzada i/o propietària.
Aquesta secció no cobreix l'assessorament en matèria de construcció o manteniment de paquets modificats. Però el métode de Joachim Breitner's 'How to fork privately' a ‹http://www.joachim-breitner.de/blog/archives/282-How-to-fork-privately.html› pot ser d'interès. La creació de paquets personalitzats es tracta a Debian New Maintainers' Guide at ‹http://www.debian.org/doc/maint-guide/› i en altres llocs.
Hi ha dues formes d'instaŀlar paquets personalitzats modificats:
Utilitzar packages.chroot és més fàcil d'aconseguir i útil per a personalitzacions "ràpides", però té una sèrie d'inconvenients, mentre que l'ús d'un repositori APT personalitzat és més costós en la quantitat de temps necessari.
Per instaŀar un paquet personalitzat, només s'ha de copiar al directori config/packages.chroot/. Els paquets que es troben dins d'aquest directori s'instaŀlaran automàticament en el sistema en viu durant la construcció - no cal especificar res més en cap altre lloc.
Els paquets han de ser nomenats en la forma prescrita. Una manera simple de fer això és utilitzar dpkg-name.
Utilitzar packages.chroot per a la instaŀlació de paquets personalitzats té els seus desavantatges:
A diferència de packages.chroot, quan s'utilitza un repositori APT personalitzat s'ha d'assegurar que s'especifiquen els paquets en un altre lloc. Veure Selecció dels paquets a instaŀlar per més detalls.
Si bé crear un repositori APT per instaŀlar paquets personalitzats pot semblar un esforç innecessari, la infraestructura pot ser fàcilment reutilitzada en una data posterior per oferir actualitzacions dels paquets modificats.
live-build utilitza APT per instaŀlar tots els paquets al sistema en viu per tant, heretarà els comportaments d'aquest programa. Un exemple rellevant és que (assumint una configuració per defecte) si es dóna el cas que un paquet està disponible en dos repositoris diferents, amb diferents números de versió, APT triarà per instaŀlar el paquet amb la versió més alta.
A causa d'això, s'aconsella augmentar el nombre de versió dels paquets personalitzats als fixers debian/changelog per assegurar-se que la versió modificada és la que s'instaŀla en lloc d'una dels repositoris oficials de Debian. Això també es pot aconseguir mitjançant l'alteració de les preferències d'APT del sistema en viu - veure APT pinning per més informació.
Es pot configurar APT a través d'una sèrie d'opcions que només s'apliquen en temps de construcció. (La configuració d'APT al sistema en funcionament en viu es pot fer de forma normal per als continguts del sistema en viu, és a dir, mitjançant la inclusió de les configuracions adequades a través de config/includes.chroot/.) Per obtenir una llista completa, buscar les opcions que comencen amb apt a la pàgina del manual de lb_config.
Es pot optar per utilitzar apt o aptitude a l'hora d'instaŀlar paquets en temps de construcció. Quina utilitat s'usa es configura gràcies al argument --apt de lb config. Escollir el mètode d'implementació per al comportament preferit durant la instaŀlació de paquets, la diferència notable és la forma en que es manegen els paquets que falten.
Una configuració típica d'APT és per fer front a la construcció d'una imatge darrere d'un proxy. Es pot especificar el proxy per APT amb les opcions --apt-ftp-proxy o --apt-http-proxy segons sigui necessari, per exemple,
$ lb config --apt-http-proxy http://proxy/
Pot ser necessari estalviar espai en els medis destinats a la imatge, en aquest cas una o altra o ambdós de les següentes opcions poden ser d'interès.
Si no es vol incloure els índexs d'APT en la imatge, es poden omitir amb:
$ lb config --apt-indices false
Això no influirà en les entrades de /etc/apt/sources.list, sinó simplement si /var/lib/apt conté els fitxers dels índexs o no. El desavantatge és que APT necessita aquests índexs per tal d'operar en el sistema en viu, així que abans d'executar per exemple apt-cache search o apt-get install, l'usuari primer ha fer un apt-get update per crear aquests índexs.
Si es considera que la instaŀlació de tots els paquets recomanats infla massa la imatge, es pot desactivar aquesta opció per defecte d'APT amb:
$ lb config --apt-recommends false
El desavantatge aquí és que si no s'instaŀlen els paquets recomanats per un paquet determinat, és a dir, "els paquets que es troben junts amb aquest en totes les instaŀlacions a menys que siguin inusuals" (Debian Policy Manual, secció 7.2), els paquets que en realitat són necessaris poden ser omesos. Per tant, suggerim revisar la diferència que desactivar els paquets recomanats té en la llista de paquets (veure el fitxer binary.packages generat per lb build) i tornar a incloure a la llista els paquets que falten que haurien de ser instaŀlats. D'altra banda, si només es vol un petit nombre de paquets recomanats deixats de banda, es pot deixar els paquets recomanats activat i establir una prioritat pin d'APT negativa en els paquets seleccionats per impedir la seva instaŀlació, com s'explica a APT pinning.
Si no hi ha una opció lb config per modificar el comportament d'APT tal i com es necessita, utilitzar --apt-options o --aptitude-options per passar alguna opció a través de l'eina APT configurada. Consultar les pàgines del manual de apt i aptitude per a més detalls.
Com a referència, llegir primer la pàgina del manual apt_preferences(5). Es pot configurar APT pinning tant pel temps de construcció, o bé per temps d'execució. En el primer cas, crear config/chroot_apt/preferences. Per aquest últim cas, crear config/includes.chroot/etc/apt/preferences.
Suposem que s'està construint un sistema en viu wheezy però es necessita que tots els paquets en viu que acaben en la imatge binària s'instaŀlin desde sid en temps de construcció. Cal afegir sid a les fonts d'APT i fer un pin de manera que només els paquets que es vol s'instaŀlin en el moment de la construcció i tots els altres es preguin de la distribució de destinació, wheezy. El que segueix aconseguira això:
$ echo "deb http://mirror/debian sid main" > config/archives/sid.list.chroot
$ cat >> config/chroot_apt/preferences << END
Package: live-boot live-boot-initramfs-tools live-config live-config-sysvinit
Pin: release n=sid
Pin-Priority: 600
Package: *
Pin: release n=sid
Pin-Priority: 1
END
Nota: Es poden usar comodins en els noms dels paquets (per exemple, Package: live-*) amb la versió 0.8.14 o superior d'Apt. Això significa que funciona amb wheezy utilitzant:
$ lb config --distribution wheezy
Una prioritat pin negativa evitarà que un paquet s'instaŀli, com en el cas que no es vulgui un paquet que és recomanat per un altre paquet. Suposem que s'està construint una imatge LXDE amb --package-lists lxde però no es desitja que al usuari se li demani que guardi les contrasenyes wifi al clauer. Aquesta llista inclou gdm, que depèn de gksu, que al seu torn recomana gnome-keyring. Si es vol omitir el paquet recomanat gnome-keyring això es pot fer mitjançant l'addició de les següents línies al config/chroot_apt/preferences:
Package: gnome-keyring
Pin: version *
Pin-Priority: -1
Aquest capítol tracta d'afinar la personalització dels continguts del sistema en viu més enllà de simplement triar els paquets que es desitja incloure. Els «includes» permeten afegir o reemplaçar fitxers arbitraris en la imatge Debian Live, els scripts ganxo (hooks) permeten executar ordres arbitràries en diferents etapes de la construcció i en el moment d'arrencar, i la preconfiguració permet configurar paquets quan s'instaŀlen mitjançant respostes a les preguntes de debconf .
Tot i que l'ideal seria un sistema Debian Live que inclogués només fitxers proporcionats per paquets Debian sense modificació, de vegades és convenient proporcionar o modificar part del contingut a través de fitxers. Amb els includes, és possible afegir (o substituir) fitxers arbitraris en la imatge Debian Live. live-build ofereix tres mecanismes per al seu ús:
Consultar Termes per a més informació sobre la distinció entre les imatges "Live" and "binary".
Es poden utilitzar els chroot local includes per afegir o reemplaçar fitxers en el sistema de fitxers chroot/Live perquè puguin ser utilitzats en el sistema en viu. Un ús típic és per omplir l'esquelet de directori d'usuari (/etc/skel)utilitzat pel sistema en viu per crear el directori home de l'usuari en viu. Un altre és el de subministrar fitxers de configuració que poden ser simplement afegits o reemplaçats en la imatge sense processar; veure Live/chroot local hooks si es necessita processar-los.
Per incloure fitxers, només s'han d'afegir al directori config/includes.chroot. Aquest directori es correspon amb el directori arrel / del sistema en viu. Per exemple, per afegir un fitxer /var/www/index.html en el sistema en viu, fer:
$ mkdir -p config/includes.chroot/var/www
$ cp /path/to/my/index.html config/includes.chroot/var/www
La configuració tindrà llavors l'estructura següent:
-- config
[...]
|-- includes.chroot
| `-- var
| `-- www
| `-- index.html
[...]
`-- templates
Els chroot local includes s'instaŀlen després de la instaŀlació del paquets de tal manera que es sobreescriuen els fitxers instaŀlats pels paquets.
Per incloure material com documentació o vídeos en el sistema de fitxers dels medis de manera que sigui accessible immediatament després de la inserció dels medis sense haver de arrencar el sistema en viu, es pot utilitzar els binary local includes. Això funciona de manera similar als chroot local includes. Per exemple, si els fitxers ~/video_demo.* són vídeos de demostració del sistema en viu descrits i lligats per una pàgina d'índex HTML. Només cal copiar el material a config/includes.binary/ de la següent manera:
$ cp ~/video_demo.* config/includes.binary/
Aquests fitxers apareixeran ara en el directori arrel dels medis en viu.
live-build té alguns fitxers estàndard (com ara la documentació) que s'inclouen en la configuració per defecte de tots els medis en viu. Això es pot desactivar amb:
$ lb config --includes none
En cas contrari, el material serà instaŀlat per live-build a /includes/ per defecte en el sistema de fitxers dels medis o bé es pot especificar una ruta alternativa amb l'opció --includes.
Els scripts ganxo permeten executar ordres en les etapes de la construcció chroot i binary per tal de personalitzar la imatge.
Per executar ordres en l'etapa chroot, crear un script ganxo al directori config/hooks/ amb el sufix .chroot que contingui les ordres. El ganxo s'executarà en el chroot després que la resta de la configuració del chroot s'hagi aplicat, assegurar-se que la configuració inclou tots els paquets i els fitxers que el ganxo necessita per funcionar. Veure els scripts chroot d'exemple per a diverses tasques comunes de personalització que es poden trovar a /usr/share/live/build/examples/hooks que es poden copiar o fer un enllaç simbòlic per utilitzar-los en la configuració pròpia.
Per executar ordres durant l'arrencada, es pot proporcionar scripts ganxo live-config com s'explica a la secció "Personalització" de la seva pàgina de manual. Es poden proporcionar els ganxos de live-config a /lib/live/config/, tenint en compte la seqüència dels números. A continuació, proporcionar el script ganxo propi amb el prefix d'un número de seqüència apropiat, ja sigui com a un chroot local include a config/includes.chroot/lib/live/config/, o com un paquet personalitzat com es va discutir a Instaŀlació de paquets modificats o de tercers.
Per executar ordres a l'etapa binary, crear un script ganxo amb un sufix .binary que contingui les ordres al directori config/hooks/. El ganxo s'executarà després que s'executin totes les ordres de la etapa binary però avans dels binary_checksums, la darrera ordre de la etapa binary. Les ordres del ganxo no s'executen al chroot, per tant tenir cura de no modificar cap fitxer de fora del arbre de construcció, o es pot fer malbé el sistema de creació! Veure els scripts ganxo de binary per a diverses tasques comunes de personalització a /usr/share/live/build/examples/hooks que es poden copiar o fer un enllaç simbòlic per utilitzar-los en la configuració pròpia.
Els fitxers del directory config/preseed/ amb el sufix .preseed seguits del sufix de la etapa (.chroot o .binary) son considerats fitxers de preconfiguració de debconf i són instaŀlats per live-build utilitzant debconf-set-selections durant l'etapa corresponent.
Per a més informació sobre debconf, veure debconf(7) del paquet debconf.
All configuration that is done during run time is done by live-config. Here are some of the most common options of live-config that users are interested in. A full list of all possibilities can be found in the manpage of live-config.
One important consideration is that the live user is created by live-boot at boot time, not by live-build at build time. This not only influences where materials relating to the live user are introduced in your build, as discussed in Live/chroot local includes, but also any groups and permissions associated with the live user.
You can specify additional groups that the live user will belong to by preseeding the passwd/user-default-groups debconf value. For example, to add the live user to the fuse group, add the following preseed under config/preseed/ for the chroot stage:
$ lb config
$ echo user-setup passwd/user-default-groups string audio cdrom \
dip floppy video plugdev netdev powerdev scanner bluetooth fuse \
>> config/preseed/my.preseed.chroot
It is also possible to change the default username "user" and the default password "live". If you want to do that for any reason, you can easily achieve it as follows:
To change the default username you can simply specify it in your config:
$ lb config --bootappend-live "username=live-user"
One possible way of changing the default password is by means of a hook as described in Boot-time hooks. In order to do that you can use the "passwd" hook from /usr/share/doc/live-config/examples/hooks, prefix it accordingly (e.g. 2000-passwd) and add it to config/includes.chroot/lib/live/config/
When the live system boots, language is involved in two steps:
The default locale when building a Live system is locales=en_US.UTF-8. To define the locale that should be generated, use the locales parameter in the --bootappend-live option of lb config, e.g.
$ lb config --bootappend-live "locales=de_CH.UTF-8"
Multiple locales may be specified as a comma-delimited list.
This parameter, as well as the keyboard configuration parameters indicated below, can also be used at the kernel command line. You can specify a locale by language_country (in which case the default encoding is used) or the full language_country.encoding word. A list of supported locales and the encoding for each can be found in /usr/share/i18n/SUPPORTED.
Both the console and X keyboard configuration are performed by live-config using the console-setup package. To configure them, use the keyboard-layouts, keyboard-variant, keyboard-options and keyboard-model boot parameters via the --bootappend-live option. Valid options for these can be found in /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst. To find layouts and variants for a given language, try searching for the English name of the language and/or the country where the language is spoken, e.g:
$ egrep -i '(^!|german.*switzerland)' /usr/share/X11/xkb/rules/base.lst
! model
! layout
ch German (Switzerland)
! variant
legacy ch: German (Switzerland, legacy)
de_nodeadkeys ch: German (Switzerland, eliminate dead keys)
de_sundeadkeys ch: German (Switzerland, Sun dead keys)
de_mac ch: German (Switzerland, Macintosh)
! option
Note that each variant lists the layout to which it applies in the description.
Often, only the layout needs to be configured. For example, to get the locale files for German and Swiss German keyboard layout in X use:
$ lb config --bootappend-live "locales=de_CH.UTF-8 keyboard-layouts=ch"
However, for very specific use cases, you may wish to include other parameters. For example, to set up a French system with a French-Dvorak layout (called Bepo) on a TypeMatrix EZ-Reach 2030 USB keyboard, use:
$ lb config --bootappend-live \
"locales=fr_FR.UTF-8 keyboard-layouts=fr keyboard-variant=bepo keyboard-model=tm2030usb"
Multiple values may be specified as comma-delimited lists for each of the keyboard-* options, with the exception of keyboard-model, which accepts only one value. Please see the keyboard(5) man page for details and examples of XKBMODEL, XKBLAYOUT, XKBVARIANT and XKBOPTIONS variables. If multiple keyboard-variant values are given, they will be matched one-to-one with keyboard-layouts values (see setxkbmap(1) -variant option). Empty values are allowed; e.g. to define two layouts, the default being US QWERTY and the other being US Dvorak, use:
$ lb config --bootappend-live \
"keyboard-layouts=us,us keyboard-variant=,dvorak"
A live cd paradigm is a pre-installed system which runs from read-only media, like a cdrom, where writes and modifications do not survive reboots of the host hardware which runs it.
A Debian Live system is a generalization of this paradigm and thus supports other media in addition to CDs; but still, in its default behaviour, it should be considered read-only and all the run-time evolutions of the system are lost at shutdown.
'Persistence' is a common name for different kinds of solutions for saving across reboots some, or all, of this run-time evolution of the system. To understand how it works it would be handy to know that even if the system is booted and run from read-only media, modifications to the files and directories are written on writable media, typically a ram disk (tmpfs) and ram disks' data do not survive reboots.
The data stored on this ramdisk should be saved on a writable persistent medium like local storage media, a network share or even a session of a multisession (re)writable CD/DVD. All these media are supported in Debian Live in different ways, and all but the last one require a special boot parameter to be specified at boot time: persistence.
If the boot parameter persistence is set (and nopersistence is not set), local storage media (e.g. hard disks, USB drives) will be probed for persistence volumes during boot. It is possible to restrict which types of persistence volumes to use by specifying certain boot parameters described in the live-boot(7) man page. A persistence volume is any of the following:
The volume label for overlays must be persistence. And in order to fully customize the volume's persistence there must be a file named live-persistence.conf. See The live-persistence.conf file
Here are some examples of how to prepare a volume to be used for persistence. It can be, for instance, an ext4 partition on a hard disk or on a usb key created with, e.g.:
# mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
See also Using the space left on a USB stick.
If you already have a partition on your device, you could just change the label with one of the following:
# tune2fs -L persistence /dev/sdb1 # for ext2,3,4 filesystems
Here's an example of how to create an ext4-based image file used for persistence:
$ dd if=/dev/null of=persistence bs=1G seek=1 # for a 1GB sized image file
$ /sbin/mkfs.ext4 -F persistence
Then copy the persistence file to the root of a writable partition.
A volume with the label persistence can be configured to make arbitrary directories persistent. The file live-persistence.conf, located on the volume's filesystem root, controls which directories it makes persistent, and in which way.
How custom overlay mounts are configured is described in full detail in the live-persistence.conf(5) man page, but a simple example should be sufficient for most uses. Let's say we want to make our home directory and APT cache persistent in an ext4 filesystem on the /dev/sdb1 partition:
# mkfs.ext4 -L persistence /dev/sdb1
# mount -t ext4 /dev/sdb1 /mnt
# echo "/home" >> /mnt/live-persistence.conf
# echo "/var/cache/apt" >> /mnt/live-persistence.conf
Then we reboot. During the first boot the contents of /home and /var/cache/apt will be copied into the persistence volume, and from then on all changes to these directories will live in the persistence volume. Please note that any paths listed in the live-persistence.conf file cannot contain white spaces or the special . and .. path components. Also, neither /live (or any of its sub-directories) nor / can be made persistent using custom mounts.
Several different custom overlay volumes (with their own live-persistence.conf files) can be used at the same time, but if several volumes make the same directory persistent, only one of them will be used. If any two mounts are "nested" (i.e. one is a sub-directory of the other) the parent will be mounted before the child so no mount will be hidden by the other. Nested custom mounts are problematic if they are listed in the same live-persistence.conf file. See the live-persistence.conf(5) man page for how to handle that case if you really need it (hint: you usually don't).
If a user would need multiple persistence store of the same type for different locations or testing, such as persistence-nonwork and persistence-work, the boot parameter persistence-label used in conjunction with the boot parameter persistence will allow for multiple but unique persistence media. An example would be if a user wanted to use a persistence partition labeled persistence-subText they would use the boot parameters of: persistence persistence-label=subText.
live-build uses syslinux and some of its derivatives (depending on the image type) as bootloaders by default. You can easily customize them in a number of ways that range from providing a full theme to changing the boot timeout or simply adding a personalized splash image. Some of the following examples of customization make use of different methods, like includes or hooks.
If you want to use a full theme you can specify the --syslinux-theme option (see man lb_config). live-build will then retrieve the theme from the mirror and install it.
Imagine that you want to build a progress client but you prefer to include the server's theme because you want to have the help menu. Then you would launch lb config as follows:
$ lb config --mode progress --syslinux-theme progress-server
You can also create your own theme or modify an already existing one and if you do not have a mirror, you can add the package to config/packages.chroot. In this case it is not necessary to specify any option.
There is also the possibility of making smaller changes. For instance, syslinux derivatives are configured by default with a timeout of 0 (zero) which means that they will pause indefinitely at their splash screen until you press a key.
To modify the boot timeout of a default iso-hybrid image you can edit a default isolinux.cfg file specifying the timeout in units of seconds and add it to config/includes.binary/isolinux/
A modified isolinux.cfg to boot after five seconds would be similar to this:
include menu.cfg
default vesamenu.c32
prompt 0
timeout 50
An alternative way of achieving the same goal could be writing a hook and adding it to config/hooks/ Remember to add the .binary suffix to run in the binary stage. A proposed example:
#!/bin/sh
sed -i 's|timeout 0|timeout 50|' binary/isolinux/isolinux.cfg
Likewise, if you want to use a personalized splash.png image you can add a picture of 640x480 pixels to config/includes.binary/isolinux/
When creating an ISO9660 binary image, you can use the following options to add various textual metadata for your image. This can help you easily identify the version or configuration of an image without booting it.
Debian Live system images can be integrated with Debian Installer. There are a number of different types of installation, varying in what is included and how the installer operates.
Please note the careful use of capital letters when referring to the "Debian Installer" in this section - when used like this we refer explicitly to the official installer for the Debian system, not anything else. It is often seen abbreviated to "d-i".
The three main types of installer are:
"Regular" Debian Installer: This is a normal Debian Live image with a separate kernel and initrd which (when selected from the appropriate bootloader) launches into a standard Debian Installer instance, just as if you had downloaded a CD image of Debian and booted it. Images containing a live system and such an otherwise independent installer are often referred to as "combined images".
On such images, Debian is installed by fetching and installing .deb packages using debootstrap or cdebootstrap, from the local media or some network-based network, resulting in a standard Debian system being installed to the hard disk.
This whole process can be preseeded and customized in a number of ways; see the relevant pages in the Debian Installer manual for more information. Once you have a working preseeding file, live-build can automatically put it in the image and enable it for you.
"Live" Debian Installer: This is a Debian Live image with a separate kernel and initrd which (when selected from the appropriate bootloader) launches into an instance of the Debian Installer.
Installation will proceed in an identical fashion to the "Regular" installation described above, but at the actual package installation stage, instead of using debootstrap to fetch and install packages, the live filesystem image is copied to the target. This is achieved with a special udeb called live-installer.
After this stage, the Debian Installer continues as normal, installing and configuring items such as bootloaders and local users, etc.
Note: to support both normal and live installer entries in the bootloader of the same live media, you must disable live-installer by preseeding live-installer/enable=false.
"Desktop" Debian Installer: Regardless of the type of Debian Installer included, d-i can be launched from the Desktop by clicking on an icon. This is user friendlier in some situations. In order to make use of this, the debian-installer-launcher package needs to be included.
Note that by default, live-build does not include Debian Installer images in the images, it needs to be specifically enabled with lb config. Also, please note that for the "Desktop" installer to work, the kernel of the live system must match the kernel d-i uses for the specified architecture. For example:
$ lb config --architectures i386 --linux-flavours 486 \
--debian-installer live
$ echo debian-installer-launcher >> config/package-lists/my.list.chroot
As described in the Debian Installer Manual, Appendix B at ‹http://www.debian.org/releases/stable/i386/apb.html›, "Preseeding provides a way to set answers to questions asked during the installation process, without having to manually enter the answers while the installation is running. This makes it possible to fully automate most types of installation and even offers some features not available during normal installations." This kind of customization is best accomplished with live-build by placing the configuration in a preseed.cfg file included in config/binary_debian-installer/. For example, to preseed setting the locale to en_US:
$ echo "d-i debian-installer/locale string en_US" \
>> config/binary_debian-installer/preseed.cfg
For experimental or debugging purposes, you might want to include locally built d-i component udeb packages. Place these in config/packages.binary/ to include them in the image. Additional or replacement files and directories may be included in the installer initrd as well, in a similar fashion to Live/chroot local includes, by placing the material in config/includes.binary_debian-installer/.
Debian Live is far from being perfect, but we want to make it as close as possible to perfect - with your help. Do not hesitate to report a bug: it is better to fill a report twice than never. However, this chapter includes recommendations how to file good bug reports.
Per als impacients
Because Debian testing and Debian unstable distributions are a moving target, when you specify either as the target system distribution, a successful build may not always be possible.
If this causes too much difficulty for you, do not build a system based on testing or unstable, but rather, use stable. live-build does always default to the stable release.
Currently known issues are listed under the section 'status' on our homepage at ‹http://live.debian.net/›.
It is out of the scope of this manual to train you to correctly identify and fix problems in packages of the development distributions, however, there are two things you can always try: If a build fails when the target distribution is testing, try unstable. If unstable does not work either, revert to testing and pin the newer version of the failing package from unstable (see APT pinning for details).
To ensure that a particular bug is not caused by an uncleanly built system, please always rebuild the whole live system from scratch to see if the bug is reproducible.
Using outdated packages can cause significant problems when trying to reproduce (and ultimately fix) your problem. Make sure your build system is up-to-date and any packages included in your image are up-to-date as well.
Please provide enough information with your report. At least include the exact version of live-build version where the bug is encountered and steps to reproduce it. Please use common sense and include other relevant information if you think that it might help in solving the problem.
To make the most out of your bug report, we require at least the following information:
You can generate a log of the build process by using the tee command. We recommend doing this automatically with an auto/build script; (see Managing a configuration for details).
# lb build 2>&1 | tee build.log
At boot time, live-boot stores a log in /var/log/live-boot.log.
Additionally, to rule out other errors, it is always a good idea to tar up your config/ directory and upload it somewhere (do not send it as an attachment to the mailing list), so that we can try to reproduce the errors you encountered. If this is difficult (e.g. due to size) you can use the output of lb config --dump which produces a summary of your config tree (i.e. lists files in subdirectories of config/ but does not include them).
Remember to send in any logs that were produced with English locale settings, e.g. run your live-build commands with a leading LC_ALL=C or LC_ALL=en_US.
If possible, isolate the failing case to the smallest possible change that breaks. It is not always easy to do this, so if you can't manage it for your report, don't worry. However, if you plan your development cycle well, using small enough change sets per iteration, you may be able to isolate the problem by constructing a simpler 'base' configuration that closely matches your actual configuration plus just the broken change set added to it. If you have a hard time sorting out which of your changes broke, it may be that you are including too much in each change set and should develop in smaller increments.
If you don't know what component is responsible for the bug or if the bug is a general bug concerning live systems, you can fill a bug against the debian-live pseudo-package.
However, we would appreciate if you try to narrow it down according to where the bug appears.
live-build first bootstraps a basic Debian system with debootstrap or cdebootstrap. Depending on the bootstrapping tool used and the Debian distribution it is bootstrapping, it may fail. If a bug appears here, check if the error is related to a specific Debian package (most likely), or if it is related to bootstrapping tool itself.
In both cases, this is not a bug in Debian Live, but rather in Debian itself which we can not fix this directly. Please report such a bug against the bootstrapping tool or the failing package.
live-build installs additional packages from the Debian archive and depending on the Debian distribution used and the daily archive state, it can fail. If a bug appears here, check if the error is also reproducible on a normal system.
If this is the case, this is not a bug in Debian Live, but rather in Debian - please report it against the failing package. Running debootstrap separately from the Live system build or running lb bootstrap --debug will give you more information.
Also, if you are using a local mirror and/or any of sort of proxy and you are experiencing a problem, please always reproduce it first by bootstrapping from an official mirror.
If your image does not boot, please report it to the mailing list together with the information requested in Collect information. Do not forget to mention, how/when the image failed, in Qemu, Virtualbox, VMWare or real hardware. If you are using a virtualization technology of any kind, please always run it on real hardware before reporting a bug. Providing a screenshot of the failure is also very helpful.
If a package was successfully installed, but fails while actually running the Live system, this is probably a bug in Debian Live. However,
Before filing the bug, please search the web for the particular error message or symptom you are getting. As it is highly unlikely that you are the only person experiencing a particular problem, there is always a chance that it has been discussed elsewhere, and a possible solution, patch, or workaround has been proposed.
You should pay particular attention to the Debian Live mailing list, as well as the homepage, as these are likely to contain the most up-to-date information. If such information exists, always include the references to it in your bug report.
In addition, you should check the current bug lists for live-build, live-boot, live-config and live-tools to see whether something similar has been reported already.
The Debian Live project keeps track of all bugs in the Debian Bug Tracking System (BTS). For information on how to use the system, please see ‹http://bugs.debian.org/›. You can also submit the bugs by using the reportbug command from the package with the same name.
In general, you should report build time errors against the live-build package, boot time errors against live-boot, and run time errors against live-config. If you are unsure of which package is appropriate or need more help before submitting a bug report, please report it against the debian-live pseudo-package. We will then take care about it and reassign it where appropriate.
Please note that bugs found in distributions derived from Debian (such as Ubuntu and others) should not be reported to the Debian BTS unless they can be also reproduced on a Debian system using official Debian packages.
This chapter documents the coding style used in live-boot and others.
Bad:
if foo; then
bar
fi
Good:
if foo
then
bar
fi
Bad:
Foo () {
bar
}
Good:
Foo ()
{
bar
}
Bad:
FOO=bar
Good:
FOO="bar"
Bad:
if [ -f "${FOO}"/foo/"${BAR}"/bar ]
then
foobar
fi
Good:
if [ -f "${FOO}/foo/${BAR}/bar" ]
then
foobar
fi
This chapter documents the procedures within the Debian Live project for various tasks that need cooperation with other teams in Debian.
Before commiting releases of a udeb in d-i svn, one has to call:
$ ../../scripts/l10n/output-l10n-changes . -d
Releasing a new stable major version of Debian includes a lot of different teams working together to make it happen. At some point, the Live team comes in and builds live system images. The requirements to do this are:
Remember to adjust both chroot and binary mirrors when building the last set of images for a Debian release after it has been moved away from ftp.debian.org to archive.debian.org. That way, old prebuilt live images are still useful without user modifications.
An annoucement mail for point releases can be generated using the template below and the following command:
$ sed \
-e 's|%major%|5.0|g' \
-e 's|%minor%|5.0.2|g' \
-e 's|%codename%|lenny|g' \
-e 's|%release_mail%|2009/msg00007.html|g'
Please check the mail carefully before sending and pass it to others for proof-reading.
Debian Live images for Debian GNU/Linux %major% updated
The Debian Live project is pleased to announce the availability of
updated Live images for its stable distribution Debian GNU/Linux %major%
(codename "%codename%").
The images are available for download at:
<http://cdimage.debian.org/cdimage/release/current-live/>
This update incorporates the changes made in the %minor% point release,
which adds corrections for security problems to the stable release
along with a few adjustments for serious problems. A full list of the
changes may be viewed at:
<http://lists.debian.org/debian-announce/%release_mail%>
It also includes the following Live-specific changes:
* [INSERT LIVE-SPECIFIC CHANGE HERE]
* [INSERT LIVE-SPECIFIC CHANGE HERE]
* [LARGER ISSUES MAY DESERVE THEIR OWN SECTION]
URLs
----
Download location of updated images:
<http://cdimage.debian.org/cdimage/release/current-live/>
Pàgina web del Projecte Debian Live:
<http://live.debian.net/>
The current stable distribution:
<http://ftp.debian.org/debian/dists/stable>
stable distribution information (release notes, errata etc.):
<http://www.debian.org/releases/stable/>
Security announcements and information:
<http://www.debian.org/security/>
About Debian
-------------
The Debian Project is an association of Free Software developers who
volunteer their time and effort in order to produce the completely free
operating system Debian GNU/Linux.
About Debian Live
-----------------
Debian Live is an official sub-project of Debian which produces Debian
systems that do not require a classical installer. Images are available
for CD/DVD discs, USB sticks and PXE netbooting as well as a bare
filesystem images for booting directly from the internet.
Contact Information
-------------------
For further information, please visit the Debian Live web pages at
<http://live.debian.net/> or alternatively send mail to
<debian-live@lists.debian.org>.
This chapter covers example builds for specific use cases with Debian Live. If you are new to building your own Debian Live images, we recommend you first look at the three tutorials in sequence, as each one teaches new techniques that will help you use and understand the remaining examples.
To use these examples you need a system to build them on that meets the requirements listed in Requirements and has live-build installed as described in Installing live-build.
Note that, for the sake of brevity, in these examples we do not specify a local mirror to use for the build. You can speed up downloads considerably if you use a local mirror. You may specify the options when you use lb config, as described in Distribution mirrors used at build time, or for more convenience, set the default for your build system in /etc/live/build.conf. Simply create this file and in it, set the corresponding LB_MIRROR_* variables to your preferred mirror. All other mirrors used in the build will be defaulted from these values. For example:
LB_MIRROR_BOOTSTRAP="http://mirror/debian"
LB_MIRROR_CHROOT_SECURITY="http://mirror/debian-security"
LB_MIRROR_CHROOT_BACKPORTS="http://mirror/debian-updates"
Use case: Create a simple first image, learning the basics of live-build.
In this tutorial, we will build a default ISO hybrid Debian Live image containing only base packages (no Xorg) and some Debian Live support packages, as a first exercise in using live-build.
You can't get much simpler than this:
$ mkdir tutorial1 ; cd tutorial1 ; lb config
Examine the contents of the config/ directory if you wish. You will see stored here a skeletal configuration, ready to customize or, in this case, use immediately to build a default image.
Now, as superuser, build the image, saving a log as you build with tee.
# lb build 2>&1 | tee build.log
Assuming all goes well, after a while, the current directory will contain binary.hybrid.iso. This ISO hybrid image can be booted directly in a virtual machine as described in Testing an ISO image with Qemu and Testing an ISO image with virtualbox-ose, or else imaged onto optical media or a USB flash device as described in Burning an ISO image to a physical medium and Copying an ISO hybrid image to a USB stick, respectively.
Use case: Create a web browser utility image, learning how to apply customizations.
In this tutorial, we will create an image suitable for use as a web browser utility, serving as an introduction to customizing Debian Live images.
$ mkdir tutorial2
$ cd tutorial2
$ lb config -p lxde
$ echo iceweasel >> config/package-lists/my.list.chroot
Our choice of LXDE for this example reflects our desire to provide a minimal desktop environment, since the focus of the image is the single use we have in mind, the web browser. We could go even further and provide a default configuration for the web browser in config/includes.chroot/etc/iceweasel/profile/, or additional support packages for viewing various kinds of web content, but we leave this as an exercise for the reader.
Build the image, again as superuser, keeping a log as in Tutorial 1:
# lb build 2>&1 | tee build.log
Again, verify the image is OK and test, as in Tutorial 1.
Use case: Create a project to build a personalized image, containing your favourite software to take with you on a USB stick wherever you go, and evolving in successive revisions as your needs and preferences change.
Since we will be changing our personalized image over a number of revisions, and we want to track those changes, trying things experimentally and possibly reverting them if things don't work out, we will keep our configuration in the popular git version control system. We will also use the best practice of autoconfiguration via auto scripts as described in Managing a configuration.
$ mkdir -p tutorial3/auto
$ cp /usr/share/doc/live-build/examples/auto/* tutorial3/auto/
$ cd tutorial3
Edit auto/config to read as follows:
#!/bin/sh
lb config noauto \
--architectures i386 \
--linux-flavours 686-pae \
--package-lists lxde \
"${@}"
Perform lb config to generate the config tree, using the auto/config script you just created:
$ lb config
Now populate your local package list:
$ echo "iceweasel xchat" >> config/package-lists/my.list.chroot
First, --architectures i386 ensures that on our amd64 build system, we build a 32-bit version suitable for use on most machines. Second, we use --linux-flavours 686-pae because we don't anticipate using this image on much older systems. Third, we've chosen the lxde package list to give us a minimal desktop. And finally, we have added two initial favourite packages: iceweasel and xchat.
Now, build the image:
# lb build
Note that unlike in the first two tutorials, we no longer have to type 2>&1 | tee build.log as that is now included in auto/build.
Once you've tested the image (as in Tutorial 1) and are satisfied it works, it's time to initialize our git repository, adding only the auto scripts we just created, and then make the first commit:
$ git init
$ git add auto
$ git commit -a -m "Initial import."
In this revision, we're going to clean up from the first build, add the vlc package to our configuration, rebuild, test and commit.
The lb clean command will clean up all generated files from the previous build except for the cache, which saves having to re-download packages. This ensures that the subsequent lb build will re-run all stages to regenerate the files from our new configuration.
# lb clean
Now append the vlc package to our local package list in config/package-lists/my.list.chroot:
$ echo vlc >> config/package-lists/my.list.chroot
Build again:
# lb build
Test, and when you're satisfied, commit the next revision:
$ git commit -a -m "Adding vlc media player."
Of course, more complicated changes to the configuration are possible, perhaps adding files in subdirectories of config/. When you commit new revisions, just take care not to hand edit or commit the top-level files in config containing LB_* variables, as these are build products, too, and are always cleaned up by lb clean and re-created with lb config via their respective auto scripts.
We've come to the end of our tutorial series. While many more kinds of customization are possible, even just using the few features explored in these simple examples, an almost infinite variety of different images can be created. The remaining examples in this section cover several other use cases drawn from the collected experiences of users of Debian Live.
Use case: Create an image with live-build to boot directly to a VNC server.
Make a build directory and create a skeletal configuration in it built around the standard-x11 list, including gdm3, metacity and xvnc4viewer, disabling recommends to make a minimal system:
$ mkdir vnc_kiosk_client
$ cd vnc_kiosk_client
$ lb config -a i386 -k 686-pae -p standard-x11 \
--apt-recommends false
$ echo "gdm3 metacity xvnc4viewer" >> config/package-lists/my.list.chroot
Create the directory /etc/skel and put a custom .xsession in it for the default user that will launch metacity and start xvncviewer, connecting to port 5901 on a server at 192.168.1.2:
$ mkdir -p config/includes.chroot/etc/skel
$ cat > config/includes.chroot/etc/skel/.xsession << END
#!/bin/sh
/usr/bin/metacity &
/usr/bin/xvncviewer 192.168.1.2:1
exit
END
Build the image:
# lb build
Enjoy.
Use case: Create a standard image with some components removed in order to fit on a 128M USB key with space left over to use as you see fit.
When optimizing an image to fit a certain media size, you need to understand the tradeoffs you are making between size and functionality. In this example, we trim only so much as to make room for additional material within a 128M media size, but without doing anything to destroy integrity of the packages contained within, such as the purging of locale data via the localepurge package, or other such "intrusive" optimizations. Of particular note, you should not use --bootstrap-flavour minimal unless you really know what you're doing, as omitting priority important packages will most likely produce a broken live system.
$ lb config -k 486 -p minimal --apt-indices false \
--memtest none --apt-recommends false --includes none
Now, build the image in the usual way:
# lb build 2>&1 | tee build.log
On the author's system at time of writing, the above configuration produced a 78Mbyte image. This compares favourably with the 166Mbyte image produced by the default configuration in Tutorial 1.
The biggest space-saver here, compared to building a standard image on an i386 architecture system, is to select only the 486 kernel flavour instead of the default -k "486 686-pae". Leaving off APT's indices with --apt-indices false also saves a fair amount of space, the tradeoff being that you need to apt-get update before using apt in the live system. Choosing the minimal package list leaves out the large locales package and associated utilities. Dropping recommended packages with --apt-recommends false saves some additional space, at the expense of omitting some packages you might otherwise expect to be there, such as firmware-linux-free which may be needed to support certain hardware. The remaining options shave off additional small amounts of space. It's up to you to decide if the functionality that is sacrificed with each optimization is worth the loss in functionality.
Use case: Create a KDE desktop image, localized for Brazilian Portuguese and including an installer.
We want to make an iso-hybrid image for i386 architecture using our preferred desktop, in this case KDE, containing all of the same packages that would be installed by the standard Debian installer for KDE.
Our initial problem is the discovery of the names of the appropriate language tasks. Currently, live-build cannot help with this. While we might get lucky and find this by trial-and-error, there is a tool, grep-dctrl, which can be used to dig it out of the task descriptions in tasksel-data, so to prepare, make sure you have both of those things:
# apt-get install dctrl-tools tasksel-data
Now we can search for the appropriate tasks, first with:
$ grep-dctrl -FTest-lang pt_BR /usr/share/tasksel/descs/debian-tasks.desc -sTask
Task: brazilian-portuguese
By this command, we discover the task is called, plainly enough, brazilian-portuguese. Now to find the related tasks:
$ grep-dctrl -FEnhances brazilian-portuguese /usr/share/tasksel/descs/debian-tasks.desc -sTask
Task: brazilian-portuguese-desktop
Task: brazilian-portuguese-kde-desktop
At boot time we will generate the pt_BR.UTF-8 locale and select the pt-latin1 keyboard layout. We will also need to preseed our desktop choice, "kde" so that tasksel will install the correct desktop task, as it differs from the default (see Desktop and languages tasks). Now let's put the pieces together:
$ mkdir live-pt_BR-kde
$ cd live-pt_BR-kde
$ lb config \
-a i386 \
-k 486 \
--bootappend-live "locales=pt_BR.UTF-8 keyboard-layouts=pt-latin1" \
--debian-installer live
$ echo kde-desktop brazilian-portuguese brazilian-portuguese-desktop \
brazilian-portuguese-kde-desktop >> config/task-lists/my.list.chroot
$ echo debian-installer-launcher >> config/package-lists/my.list.chroot
$ echo tasksel tasksel/desktop multiselect kde >> config/preseed/my.preseed.chroot
Note that we have included the debian-installer-launcher package to launch the installer from the live desktop, and have also specified the 486 flavour kernel, as it is currently necessary to make the installer and live system kernels match for the launcher to work properly.
This section deals with some general considerations to be taken into account when writing technical documentation for live-manual. They are divided into linguistic features and recommended procedures.
Note: Authors should first read Contributing to this document
Keep in mind that a high percentage of your readers are not native speakers. So as a general rule try to use short, meaningful sentences, followed by a full stop.
This does not mean that you have to use a simplistic, naive style. It is a suggestion to try to avoid, as much as possible, complex subordinate sentences that make the text difficult to understand for non-native speakers.
The most widely spread varieties of English are British and American so it is very likely that most authors will use either one or the other. In a collaborative environment, the ideal variety would be "International English" but it is very difficult, not to say impossible, to decide on which variety among all the existing ones, is the best to use.
We expect that different varieties may mix without creating misunderstandings but in general terms you should try to be coherent and before deciding on using British, American or any other English flavour at your discretion, please take a look at how other people write and try to imitate them.
Do not be biased. Avoid including references to ideologies completely unrelated to live-manual. Technical writing should be as neutral as possible. It is in the very nature of scientific writing.
Try to avoid sexist language as much as possible. If you need to make references to the third person singular preferably use "they" rather than "he" or "she" or awkward inventions such as "s/he", "s(he)" and the like.
Go straight to the point and do not wander around aimlessly. Give as much information as necessary but do not give more information than necessary, this is to say, do not explain unnecessary details. Your readers are intelligent. Presume some previous knowledge on their part.
Keep in mind that whatever you write will have to be translated into several other languages. This implies that a number of people will have to do an extra work if you add useless or redundant information.
As suggested before, it is almost impossible to standardize a collaborative document into a perfectly unified whole. However, every effort on your side to write in a coherent way with the rest of the authors will be appreciated.
Use as many text-forming devices as necessary to make your text cohesive and unambiguous. (Text-forming devices are linguistic markers such as connectors).
It is preferable to describe the point in one or several paragraphs than merely using a number of sentences in a typical "changelog" style. Describe it! Your readers will appreciate it.
Look up the meaning of words in a dictionary or encyclopedia if you do not know how to express certain concepts in English. But keep in mind that a dictionary can either be your best friend or can turn into your worst enemy if you do not know how to use it correctly.
English has the largest vocabulary that exists (With over one million words). Many of these words are borrowings from other languages. When looking up the meaning of words in a bilingual dictionary the tendency of a non-native speaker is to choose the one that sounds more similar in their mother tongue. This often turns into an excessively formal discourse which does not sound quite natural in English.
As a general rule, if a concept can be expressed using different synonyms, it is a good advice to choose the first word proposed by the dictionary. If in doubt, choosing words of Germanic origin (Usually monosyllabic words) is often the right thing to do. Be warned that these two techniques might produce a rather informal discourse but at least your choice of words will be of wide use and generally accepted.
Using a dictionary of collocations is recommended. They are extremely helpful when it comes to know which words usually occur together.
Again it is a good practice to learn from the work of others. Using a search engine to check how other authors use certain expressions may help a lot.
Watch out for false friends. No matter how proficient you are in a foreign language you cannot help falling from time to time in the trap of the so called "false friends", words that look similar in two languages but whose meanings or uses might be completely different.
Try to avoid idioms as much as possible. "Idioms" are expressions that may convey a completely different meaning from what their individual words seem to mean. Sometimes, idioms are difficult to understand even for native speakers!
Even though you are encouraged to use plain, everyday English, technical writing belongs to the formal register of the language.
Try to avoid slang, unusual abbreviations that are difficult to understand and above all contractions that try to imitate the spoken language. Not to mention typical irc and family friendly expressions.
It is important that authors test their examples before adding them to live-manual to ensure that everything works as described. Testing on a clean chroot or VM can be a good starting point. Besides, it would be ideal if the tests were then carried out on different machines with different hardware to spot possible problems that may arise.
When providing an example try to be as specific as you can. An example is, after all, just an example.
It is often better to use a line that only applies to an specific case than using abstractions that may confuse your readers. In this case you can provide a brief explanation of the effects of the proposed example.
There may be some exceptions when the example suggests using some potentially dangerous commands that, if misused, may cause data loss or other similar undesirable effects. In this case you should provide a thorough explanation of the possible side effects.
Links to external sites should only be used when the information on those sites is crucial when it comes to understanding a special point. Even so, try to use links to external sites as sparsely as possible. Internet links are likely to change from time to time resulting in broken links and leaving your arguments in an incomplete state.
Besides, people who read the manual offline will not have the chance to follow those links.
Try to avoid branding as much as possible. Keep in mind that other downstream projects might make use of the documentation you write. So you are complicating things for them if you add certain specific material.
live-manual is licensed under the GNU GPL. This has a number of implications that apply to the distribution of the material (of any kind, including copyrighted graphics or logos) that is published with it.
- Brainstorm!. You need to organize your ideas first in a logical sequence of events.
- Once you have somehow organized those ideas in your mind write a first draft.
- Revise grammar, syntax and spelling.
- Improve your statements and redo any part if necessary.
Use the conventional numbering system for chapters and subtitles. e.g. 1, 1.1, 1.1.1, 1.1.2 ... 1.2, 1.2.1, 1.2.2 ... 2, 2.1 ... and so on. See markup below.
If you have to enumerate a series of steps or stages in your description, you can also use ordinal numbers: First, second, third ... or First, Then, After that, Finally ... Alternatively you can use bulleted items.
And last but not least, live-manual uses SiSU to process the text files and produce a multiple format output. It is recommended to take a look at SiSU's manual to get familiar with its markup, or else type:
$ sisu --help markup
Here are some markup examples that may prove useful:
- For emphasis/bold text:
*{foo}* or !{foo}!
produces: foo or foo. Use it to emphasize certain key words.
- For italics:
/{foo}/
produces: foo. Use them e.g. for the names of debian packages.
- For monospace:
#{foo}#
produces: foo. Use it e.g. for the names of commands. And also to highlight some key words or things like paths.
- For code blocks:
code{
$ foo
# bar
}code
produces:
$ foo
# bar
Use code{ to open and }code to close the tags. It is important to remember to leave a space at the beginning of each line of code.
This section deals with some general considerations to be taken into account when translating the contents of live-manual.
As a general recommendation, translators should have read and understood the translation rules that apply to their specific languages. Usually, translation groups and mailing lists provide information on how to produce translated work that complies with Debian quality standards.
Note: Translators should also read Contributing to this document. In particular the section Translation
The role of the translator is to convey as faithfully as possible the meaning of words, sentences, paragraphs and texts as written by the original authors into their target language.
So they should refrain from adding personal comments or extra bits of information of their own. If they want to add a comment for other translators working on the same documents, they can leave it in the space reserved for that. That is, the header of the strings in the po files preceded by a number sign #. Most graphical translation programs can automatically handle those types of comments.
It is perfectly acceptable however, to include a word or an expression in brackets in the translated text if, and only if, that makes the meaning of a difficult word or expression clearer to the reader. Inside the brackets the translator should make evident that the addition was theirs using the abbreviation "TN" or "Translator's Note".
Documents written in English make an extensive use of the impersonal form "you". In some other languages that do not share this characteristic, this might give the false impression that the original texts are directly addressing the reader when they are actually not doing so. Translators must be aware of that fact and reflect it in their language as accurately as possible.
The trap of "false friends" explained before especially applies to translators. Double check the meaning of suspicious false friends if in doubt.
Translators working initially with pot files and later on with po files will find many markup features in the strings. They can translate the text anyway, as long as it is translatable, but it is extremely important that they use exactly the same markup as the original English version.
Some translators decide to include the code blocks in the translated files because it is easier for them to identify what has already been translated and what has not by looking at the percentages if they use a graphical translation program.
Include the code blocks if you want to score a 100% complete translation.
On the other hand some translators prefer to leave the code blocks "untranslated" (i.e. not including them). This makes the translation easier to maintain once finished because it does not require translators intervention if the code changes.
Leave the code blocks empty (they will be automatically added then) if you want to make your translation easier to maintain.
The translated texts need to have the exact same newlines as the original texts. Be careful to press the "Enter" key or type \n if they appear in the original files. These newlines often appear, for instance, in the code blocks.
Make no mistake, this does not mean that the translated text needs to have the same length as the English version. That is nearly impossible.
Translators should never translate:
- The code names of releases
- The names of programs
- The commands given as examples
- Metadata (often between colons :metadata:)
- Links
- Paths